Segur que totes hem jugat alguna vegada al Monopoly. Sí, aquell mític joc en què l’objectiu és aconseguir beneficis econòmics fins a arribar al monopoli del mercat, amb totes les propietats immobles que hi apareixen. Com funciona? Els jugadors llencen el dau per moure’s pel tauler, fent compres, venent i pagant un lloguer als amos si cauen en propietats alienes per arribar a ser el jugador més ric.
L’autoria del joc s’adjudica tradicionalment a Charles Darrow, un enginyer estatunidenc que va quedar-se a l’atur durant la Gran Depressió del 1929. Però el que no és tan sabut és que aquest joc va ser originàriament creat per Elizabeth Magie el 1903 sota el nom de The Landlord’s Game. Magie era una dona poc convencional per l’època, amb profundes conviccions feministes, rebel i orgullosa de portar una vida independent (als 40 anys encara no s’havia casat, un fet poc comú a finals del segle XIX i inicis del XX).
L’objectiu de The Landlord’s Game era totalment el contrari que el del Monopoly actual, conscienciar a la gent del perill de les grans corporacions que actuen sense o amb molt poques restriccions i, per tant, del capitalisme. The Landlord’s Game contava d’un tauler amb un circuit, ple de carrers a la venda i que tenia dos reglaments: un de monopolístic i l’altre d’anti monopolístic. Amb el primer, la finalitat era aconseguir el màxim de propietats i treure’n benefici propi; amb el segon, sempre que algú comprava una propietat, havia de pagar uns impostos i els diners es repartien entre la resta de jugadors. El joc acabava quan el que començava amb menys diners aconseguia duplicar la xifra. Tothom hi guanyava. Per tant, amb aquesta doble cara, el propòsit del joc era totalment pedagògic: difondre les idees Henry George, un economista d’esquerres molt crític amb les pràctiques monopolístiques i partidari del lliure mercat i d’un sistema econòmic equitatiu.
El 1905, Magie va patentar el joc i el 1936 l’empresa de jocs Parker Brothers li va comprar la patent per 500 dòlars. Uns mesos abans, Darrow va presentar una versió modificada, el Monopoly, en què els jugadors havien d’adquirir el màxim nombre de propietats i arruïnar als contrincants. També va transferir la patent a Parker Brothers, però va aconseguir una cosa que Magie no va fer: incloure un apartat sobre els drets d’autor, de manera que va assegurar-se una gran fortuna. El més curiós de tot, i contradictori, és que en un moment de gran crisi econòmica, va triomfar un joc 100% capitalista i “creat” per un home.
Si voleu saber-ne més sobre aquesta història, aquí us deixem un enllaç amb més infomació sobre la vida de Elizabeth Magie i el seu joc.